Melmelada de cireres. Fàcil, fàcil...

Després de sortir a El Món a RAC1, a la secció de Blogis (http://www.rac1.org/elmon/?p=575) i augmentar automàticament la nostra autoestima, us expliquem la melmelada de cireres que vam preparar ahir tot aprofitant que teníem unes hores per dedicar-'hi.

Primer de tot, penseu en aplicar la teoria del preu barat. Ara és un moment excel·lent per comprar cireres i fer-ne melmelada. Un cop les tinguem hem de tenir en compte el temps que hi dedicarem. La cirera és una fruita força carnosa i per tant, no necessita massa estona de cocció comparat amb altres fruites més aigualides com pot ser la maduixa. Per tant, amb una o dues hores ja estarà llesta.

Primer haurem de fer la feina més feixuga: despinyolar les cireres. Però amb calma, un bon ganivet i aplicant la tècnica, es fa molta via. Us adjunto un vídeo que vam fer perquè vegeu que és fàcil. (dividir-les per la meitat en vertical tot envoltant el pinyol, fer un quart de volta a les dues meitats, separar-ne una i treure el pinyol de l'altra amb l'ajuda del ganivet)




A partir d'aquí, les pesem i les posem a un cassó. Decidim la quantitat de sucre segons la proporció del pes i l'hi afegim. A nosaltres ens agraden les melmelades àcides més que dolces. Per això hi posem molt poc sucre. Precisament, les cireres ja en tenen molt de forma natural o sigui que s'hi haurà d'afegir ben poca cosa. Nosaltres vam afegir uns 200 grams a 1.070 gr de cireres (aprox.), o sigui que en el total ve a ser entre un 15 i un 16% de sucre afegit. El resultat és una melmelada dolça, creieu-me! De totes formes, dependrà de la varietat i la maduració de les cireres.

Tot plegat i sense res més es pot posar al foc. Primer una mica fort, però controlant-ho de prop, i quan comencen a desfer-se les cireres de sota, remenar-ho i abaixar el foc. Deixar que vagi fent a poc a poc controlant-ho de tant en tant.

Un cop estan molt toves i desfetes, nosaltres vam decidir triturar-les una mica. Això dependrà de vosaltres i de com vulgueu la textura final. Després d'això les vam deixar una estoneta més a foc molt lent i ja va estar.

Bé, no del tot... Llavors va venir el moment en què vam separar una part de la melmelada i hi vam afegir mig bitxo del que tenim en un test. Picadet ben petit i cap a la cassola amb la melmelada separada! Vam posar la que ja teníem feta dolça en un pot de vidre gran i de cap per avall sobre un drap de cuina per fer el buit. Uns minuts més tard vam tancar el foc de l'altra i vam fer el mateix. La vaig provar i estava boníssima. La proporció del bitxo crec que va ser molt encertada... ja m'ho diran, sino, d'aquí a un temps quan l'obrim!

Aquesta és la nostra forma de fer melmelades. La setmana que ve en farem una de prunes que ja esperem amb candeletes. Si voleu, expliqueu-nos com feu les vostres melmelades i si hi afegiu ingredients com ara suc de llimona o altres.

Bon profit!