Doncs a mi Plim... o no

Ahir vam ser per Reus. Hi anem sovint i la veritat és que ens agrada molt; jo ja de petit ho deia: si hagués de triar una ciutat com a la preferida per viure-hi, triaria Reus!

A part d'haver estat la segona ciutat en població de Catalunya ara fa algun segle, d'haver bressolat el General Prim i (segons ells asseguren) l'Antoni Gaudí i bona part del modernisme, la ciutat també destaca per ser el potent centre del sector primari de la zona. La gastronomia reusenca és ben rica. Es nota que és i ha estat la capital del Camp de Tarragona i allà hi ha uns mercats molt importants de l'oli i de la fruita seca (l'avellana principalment). Hi ha una sèrie de productes típics reusencs, com el menjar blanc, una mena de crema catalana feta d'ametlla (de gust dolç), o la coca de cireres, una coca amb base de coca de sucre i amb cireres naturals. Molt bona, per cert (s'acaba de tots els forns i pastisseries...). Els exemples continuarien, però havia d'arribar, tard o d'hora, al refresc de Reus (i que no hem trobat enlloc més): el Plim.

El nom ja crida l'atenció. Però, a què predisposa? Quan el vam veure no vam posar impediments a la idea que un de nosaltres va tenir de comprar-lo. Volíem veure'l de prop i provar el famós Plim.

A l'etiqueta vam estar buscant l'elaborador, volíem saber qui era, però no vam trobar-lo. Després de fer una crítica graciosa de l'etiqueta, vam guardar-lo per deixar-lo a la nevera per prendre'l fresc l'endemà. Com a refresc, s'ha de prendre fresc!

I quan va venir el moment del tast... un parell de nosaltres es van tirar enrera... Van preferir no provar la "fantasía de frutas" genuïna de Reus. Bé, menteixo, al final, van sucumbir a la curiositat i van fer un mini tast o una olorada. Però he d'admetre que ni jo ni cap de nosaltres va acabar-se la mica que tenia al got. Molt dolç! Bé, aquí entrem a l'ampli camp de la subjectivitat anomenada "gust". A mi no em va agradar, potser a algú a qui agradin els gustos dolços li semblarà millor. O potser si se'l barreja el pot trobar prou bo. Jo no. Vaig trobar-lo molt empalagós i concentrat, però us asseguro que si la mítica Coca-Cola no fos tan present a la nostra vida, potser hauria tingut una sensació similar (quant al gust) si l'hagués tastat per primer cop aquest cap de setmana per Reus.