quan fa un any vaig veure la primera, i ara el refermo. I ho faig amb més coneixement de causa perquè vaig tenir l'honor de poder participar a un dels molts tastos a cegues que s'hi van fer.Va ser una experiència molt agradable i interessant alhora. Veure un tast professional des de dins és emocionant i participar-hi i que escoltin la teva opinió, per tímida que sigui, és alliçonador.
Els dos autors, el Jordi i la Sílvia, presents a tots els tastos de tots els vins que surten a la guia, em van fer sentir part del seu equip de tast des del primer moment. El seu bon humor i un parell de vins que em van encantar, van acabar d'arrodonir la tarda.
Amb nosaltres també hi havia dos estudiants de l'escola d'enologia d'Espiells i tots plegats em van sorprendre amb els comentaris d'alt nivell que feien. No només sobre els vins i sobre les varietats i possibles mètodes d'elaboració, sinó sobre la forma de treballar de les DO, els elaboradors i el mercat en general. Comentaris que, us ho ben asseguro, no influïen en les notes dels vins ja que tots els tastos eren a cegues, però que es confirmaven sovint al descobrir les ampolles.
Una molt bona feina més ben editada aquest any que s'ha posat al nivell dels preus de mercat de les guies de vins, tot polint i millorant l'estètica i el format del primer any.
I per molts anys més!
5 comentaris:
Way!!!
No vaig poder aconseguir la primera guia i m'he afanyat per aconseguir-ne una de la nova edició.
Voldria fer dos comentaris sobre ella:
El primer que crec que és massa subjectiu valorar un vi per la forma de l'ampolla o el disseny de l'etiqueta -encara que aquesta valoració tingui molt poc pes-, ho dic com a dissenyador gràfic i a la vegada educador a una escola de disseny, "el gust és com el cul (perdó) cadascu te el seu" i hauriem d'entrar en una discusió sobre fonaments del disseny (composició, color, tipografia, forma,…), cosa que veig fora de lloc a un aguia de vins.
El segon seria referent a un tema del qual hem costa trobar informació. Tinc la sort de tenir una vinoteca i hem costa molt trobar la informació relativa al temps aconsellable de guarda, a la temperatura adequada es clar. Seria possible que aquesta informació fora inclosa en aquesta guia ja que les etiquetes dels vins no ho porten?. He trobat molts de vins francesos que porten aquesta informació.
Frederic
2, jo penso que el disseny sí importa. Poc, es clar, però importa. El vi, el líquid, no té disseny, però com que no et prendries un vi blanc jove en el mateix moment que un vi negre amb una llarga criança, crec que el disseny de l'ampolla t'hauria d'ajudar a identificar el moment en què et pot encaixar. Et semblarà que tot això que dic és molt superficial, però el gust és tan subjectiu que no nomès depèn de cada persona, sinó també del seu estat d'ànim. La decoració dels restaurants, per exemple, no influeix en el menjar, però crea un ambient que predisposa, o no, a tenir bones sensacions. Amb el vi crec que és el mateix.
El gust en el disseny dels que han fet la Guia, estic d'acord, no necessàriament és rellevant. Per això la puntuació té poca incidència i es valora d'una forma general.
Per altra banda, respecte a la temperatura de guarda, crec que tens raó que estaria bé que s'aconsellés a les etiquetes dels vins que es considera que es poden guardar força anys.
Estic d'acord en el fons, però segueixo pensant que aquesta apreciació l'he de fer jo com a consumidor, i alguna vegada he comprat un vi per la seva etiqueta. El que volia expressar és el meu dubte que sigui adequat que una guia ho tingui com a criteri per a puntuar
Queda clara la teva postura Frederic i entenc el teu punt de vista. El vi és el contingut i no el continent i la guia és de vins. A part del què comentes que ells són experts en valorar vins, no la seva imatge. Em penso que m'has convençut!
En defensa de la Guia, però, com a mínim trobo molt bé que indiquin clarament quins són els criteris i el seu pes en la punutació final. Llavors pots estar-hi d'acord o no, però com a mínim saps d'on ve la puntuació.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada