A MoltBo hem preparat 5 seleccions de vins catalans

Donar a conèixer les especificitats dels vins catalans i promoure’n el seu consum. Aquest és l’objectiu de les seleccions de vins catalans que oferim a Moltbo com a novetat per aquesta temporada tardor-hivern. Es tracta de cinc propostes diferents, integrades per sis ampolles cadascuna, que reflecteixen la diversitat i l’originalitat dels vins fets a Catalunya. Els vins escollits pertanyen a vuit denominacions d’origen i estan elaborats amb varietats autòctones de cada zona. A més, i per tal de reforçar la relació amb el territori i amb l’elaborador, tots els qui adquireixin una d’aquestes seleccions entraran en el sorteig d’una visita a un dels cellers d’origen dels vins seleccionats. Les comandes fetes abans del 17 d’octubre gaudiran del transport gratuït.

Les seleccions poden adquirir-se online a http://www.moltbo.com/ a un preu que oscil•la entre els 40 i els 80 euros. En cada selecció hi ha dues ampolles de tres vins diferents. Entre els cellers escollits n’hi ha de les DO Montsant (Cooperativa de Falset, Capafons-Ossó), Terra Alta (Cooperativa de Bot), Empordà (Martí i Fabra, Espelt Viticultors), Priorat (Vinícola del Priorat, Costers del Priorat), Penedès (Can Ràfols dels Caus, Albet i Noya), Pla de Bages (Solergibert, Masies d’Avinyó), Costers del Segre (L’Olivera) i Cava (Pere Ventura). Es tracta d’una de les poques seleccions de vins procedents únicament de denominacions d’origen catalanes i tant la tria com les diferents combinacions han estat avalades pels professionals responsables de la Guia de Vins de Catalunya.

Tot i que Catalunya és un país amb una llarga tradició vinícola i amb una important producció, els vins catalans són uns grans desconeguts dins mateix del nostre país. Diversos estudis demostren que als linials dels supermercats i a les cartes de vins dels restaurants només entre la meitat i un terç dels vins oferts són elaborats a Catalunya. Actualment, menys de la meitat del vi que es consumeix al nostre país és català, un fet inèdit en qualsevol de les altres zones vinícoles, que es nodreixen principalment del consum intern. Conèixer les característiques dels vins fets a Catalunya, amb les seves peculiaritats, les especificitats en funció del territori, les varietats autòctones de cada zona, és fonamental per tal de situar els vins catalans a la mateixa posició que els vins procedents d’altres territoris vinícoles.

Moltbo és una botiga online de productes d’alimentació artesanals i de qualitat, principalment catalans, tot i que també hi tenen cabuda productes que s’han fet un lloc en la gastronomia catalana com el pernil ibèric o la sobrassada de Mallorca. Amb una amplíssima selecció de vins i altres productes com formatges, melmelades, olis o embotits, des de Moltbo es treballa per donar a conèixer la qualitat de la gastronomia i dels aliments fets a Catalunya.

Apostar pel Sector Primari

Sempre que m'han parlat de sector primari n'he tingut una impresió més aviat dolenta. Sector primari, per mi, equivalia a "sector antic". Per contra, el sector secundari mostrava evolució i el sector terciari l'entenia com a el paradigme de la modernitat. De fet, suposo que no he estat l'únic amb aquesta sensació.

Però amb els anys treballant en el sector de l'alimentació m'adono que estava molt mal fixat. primari, secundari o terciari no es refereixen al nivell de desenvolupament, sinó a l'estat de transformació del producte. Tot i haver-ho entès bé en el moment que se m'explicava, els comentaris posteriors dels professors sempre remarcaven que els països desenvolupats tenen economies amb un sector primari poc important (quan al passat havia estat el més important, tal i com succeeix avui en dia als països menys desenvolupats del món). Jo acabava tenint la sensació que el poc sector primari que quedava feia nosa a les estadístiques. Com menys millor!

Avui entenc que l'estat en el procés de transformació dels productes (primari, secundari o terciari) no implica evolució, sinó ordre. El ramader fa la llet primer, la formatgeria la transforma en segon pas, els distribuïdors i els botiguers l'acosten al client final en la tercera etapa. I així amb tots els altres productes. Hi ha un punt d'inici i un fil que no es trenca per arribar al final. Perquè he menyspreat, doncs, el primer pas dels productes si és bàsic i sense un bon sector primari mai podrem tenir bons productes finals? Per això ara estic convençut que cal apostar fort per un bon sector primari local. Conceptes com Indicació Geogràfica Protegida o Denominació d'Origen ajuden a molts productes i a moltes zones a revalorar productes que s'anaven menyspreant amb pas del temps i el desconeixement que tenim de com es fan les coses. També eviten les deslocalitzacions, que existeixen encara que no afectin fàbriques (com ara amb les avellanes, que tot i ser molt produïdes a Catalunya ara venen generalment de Turquia).

Un bon sector primari és una base excel·lent per a la imaginació dels sectors secundaris i terciaris, que acostumen a ser més flexibles. Per exemple, el turisme. Aquesta és una indústria que necessita com a matèria prima un paisatge bonic i endreçat, un producte que no paga ningú però que s'aconsegueix, en moltes zones d'interior, gràcies a la pagesia o a la ramaderia. I també es beneficien d'un bon sector primari les indústries (petites o grans) de l'alimentació. Pagant malament al pagès o al ramader, no s'aconseguirà mai un bon vi o un bon formatge, sinó, com a màxim, productes decents.


Actualment, a Catalunya, hi ha de tot. En aquells productes on la marca hi destaca hi ha la possibilitat de tenir bona matèria primera si es busca bé. En els tipus de productes que no es regeixen per la marca (fruites, verdures), el desconeixement és molt gran i per tan, l'incentiu de fer un bon producte no hi és.


Els consumidors hi tenim molt a dir. Més que ningú. Però els legisladors també. Haurien d'ajudar a que els productors de matèria prima tinguin ganes de fer coses noves, o mantenir les de tota la vida. Sabent que això no significarà traves constants, sinó consells i ajudes. Avui en dia no és així. I quan es compara amb altres mercats el resultat és desmoralitzador. Que Catalunya, per exemple, no es pugui vendre llet crua (cosa que fa un parell de dècades es feia) segur que evita algun mal de panxa, però també que els consumidors veiguem la diferència entre la llet d'una vaca pasturant o la d'una vaca en un estable. O, pitjor encara: aquí es poden madurar els formatges en coves o sobre fusta per raons sanitàries... però que sí que es poden vendre a les nostres botigues formatges elaborats amb aquestes tècniques a altres països de la comunitat, com ara França, que han adaptat les lleis als costums i no al revés.

El projecte de 10 Sentits i el seu blog

Ja fa uns quants mesos que la gent de 10 Sentits ha tret al mercat el primer resultat del seu projecte. Es tracta de 10 enòlegs catalans amb vocació, que comparteixen les ganes de fer projectes on puguin desenvolupar els seus coneixements al màxim sense haver-se de cenyir a les restriccions del mercat.

Els seus primers vins, després d'uns anys de treball, ja han sortit a la llum. Els que venen aquest any són 4 vins blancs, vinificats com si fossin negres, de varietats gairebé perdudes. El seu valor no està en si el producte final és més o menys afruitat o perfumat, sinó que són el resultat d'aplicar tècniques enològiques arriscades, novedoses o poc utilitzades, sumat al fet de treballar amb unes varietats desconegudes avui en dia (una d'elles ni tan sols s'ha pogut determinar quina és, tot i ser analitzada pel banc de varietats europeu).

A MoltBo aviat tindrem els seus vins a la venta, però mentrestant podeu adquirir-los a través del seu blog, on també hi podreu trobar articles ben interessants com el que us suggerim: http://www.10sentits.cat/2010/08/24/danys-per-vent/

Ja sóm al Facebook

Des de fa unes setmanes que hem creat la nostra pàgina al Facebook (www.facebook.com/moltbo)! Allà hi anem enllaçant coses interessants que ens trobem per la web sobre alimentació, però també hi penjem fotos nostres i fotos de paisatges pels llocs on anem a buscar productes. És una de les coses que més ens agrada de la nostra feina i per això volem ensenyar-vos-ho.
MoltBo

Promou també la teva pàgina
Feu-vos-en fans i rebreu les novetats i els comentaris que s'hi fan, a part d'ofertes que anirem fent. I feu comentaris vosaltres també i així sabrem de què voleu que us informem.

Retornar als orígens passant per l'Alguer

Aquest mes de juliol la gent de la Guia de Vins de Catalunya han aconseguit organitzar, juntament amb la Generalitat de Catalunya un viatge molt interessant a l'Alguer juntament amb 5 cellers més per estudiar la possibilitat de retrobar varietats de raïm que els catalans van introduir a l'illa va uns quants segles i que, gràcies a no haver passat la fil·loxera, encara s'hi cultiven.

És un tema molt interessant del qual la gent de la Guia ens ha informat. Us adjuntem el text que ens han passat ja que queden molt clars els objectius i la importància del viatge a partir del qual i com a contrapartida, faran una guia de vins de l'Alguer que els cellers sards esperen amb molt d'interès.

Aquí teniu la nota que, tot i ser llarga és molt il·lustrativa:

"A Sardenya van arribar els catalans el segle XIV i van trobar l’illa conreada amb blat, olivera i vinya de raïm blanc, de les varietats nuragus, nasco i la omnipresent moscatell. Acostumats a beure vi negre, aviat van introduir més varietats a sòl sard, com ara garnatxa (actualment coneguda com a cannonau), boval (cagnulari), o mónica (monica). Però veient que les varietats s’adaptaven perfectament i que els vins eren molt més que acceptables, aviat van atrevir-se amb varietats blanques com gra d’oliva, ungla de milà, giró o trobat (o torbat, actualment torbato, gairebé exclusiva de l’Alguer). El conreu d’aquestes varietats va sobreviure a la pèrdua de l’illa al 1714, establert com estava dins l’economia rural del territori sard.

Amb l’arribada de la fil•loxera la vinya catalana va perdre bona part d’aquestes varietats, dins el procés de selecció degut a que les varietats tradicionals, arreu del continent, van haver de passar, una per una, l’examen de la correspondència idònia amb el peu americà immune a la malura, imprescindible per sempre més per plantar vinya al continent i a altres illes. Així doncs, moltes van caure a Catalunya per aquesta raó, i també per la rendibilitat demostrada de la trilogia macabeu, xarel•lo i parellada: triades pel cupatge del vi espumós català perquè optimitzaven els recursos humans a l’hora de les collites, fetes sempre per aquest ordre fins al setembre.

Després, quan [per raons comercials] va arribar el moment d’abastir el món de vi procedent de varietats franceses, els viticultors catalans van optar per arrencar, sense conservar-les, les varietats autòctones que hi havia barrejades als camps, per plantar vinyes monovarietals de cabernet sauvignon, merlot o chardonnay.

La pèrdua recent d’aquest patrimoni històric i cultural és el que dona valor a la vinya algueresa i sarda.

Primer de tot, perquè dins aquest context a l’illa de Sardenya mai no va arribar la fil•loxera. Les varietats, tot i que coincideixin, es planten a productor directe, sense empeltar, i els vins tenen un gust diferent; un punt més aromàtic, un punt més de bosc, potser amb la fruita més continguda.

En segon lloc, perquè les varietats mateixes són un tresor per la vinya catalana, més encara davant l’impàs comercial que suposa oferir majoritàriament al món els mateixos vins que Bordeus [vins elaborats amb cabernet sauvignon, merlot i chardonnay], però més barats, o que el nou món [també bàsicament vins elaborats amb cabernet sauvignon, merlot i chardonnay], però més cars: el mercat del vi català tot just ara surt de la fase de la vinya francesa globalitzada, anomenada amb tant encert com ironia i elegància natural, per l’enyorat Emili Giralt, el “pensament únic”.

Amb aquesta conjuntura el mercat ja no somriu com abans i cal una reacció cap a la identitat. Anar a l’Alguer a la recerca de la tipicitat perduda sembla una entre d’altres solucions, tot i que no n'hi ha garie més a l’horitzó.

Així doncs, a proposta de l’equip de la Guia de Vins de Catalunya, i amb el suport del Departament de la Vicepresidència per mitjà de la Direcció General d’Acció Departamental, s’ha propiciat la formació d’un grup de cinc cellers interessats en la reintroducció d’aquestes varietats en sòl català. Es tracta dels següents:

- Celler l’Olivera, de Vallbona de les Monges, a la DO Costers del Segre.
- Ferré i Catasús, a la Granada del Penedès, de les DO Cava i DO Penedès.
- Sabaté i Coca, a Subirats i Sant Pere de Riudebitlles, de la DO Cava i de la DO Penedès.
- Venus la Universal i Mas Martinet, de Falset i Gratallops, de les DO Montsant i DOQ Priorat.
- I Vinyes Domènech, a Capçanes, de la DO Montsant.

Els contactes s’establiran amb els cellers Sella & Mosca (Grup Campari), amb Cantina Santa Maria la Palma i amb Agricola Rigàtteri, tots ells dins el terme municipal de l’Alguer.
Es tracta doncs d’un intercanvi bidireccional i amb opcions de futur clares: la Guia de Vins de l’Alguer contribueix cada any a vertebrar la producció algueresa com una entitat amb caràcter propi i mediterrani fins el moll de l’ós; i els cellers algueresos ajuden a la vinya catalana a recuperar part de la seva identitat perduda cedint la fusta per la reintroducció de les varietats que siguin d’interès pels cellers catalans implicats.

És evident que un estudi exhaustiu de les varietats existents a cadascuna de les vinyes pot ser cabdal pel món de l’ampelografia i pel mercat del vi,”: per tant, en una segona fase es poden aconseguir més ceps que els esmentats, atès que tota l’illa de Sardenya és idònia per qualsevol dels tres cultius històrics de l’agricultura mediterrània, que encara conviuen barrejats per tot el territori sard amb els manats d’ovelles.

La Guia de Vins de Catalunya, i el seu equip, veu realitzada molt abans de previsions una tasca per la qual treballa des de fa tres anys, que és la recuperació de la identitat de la vinya catalana. Aquest projecte representa pels objectius un avenç de 10 anys respecte als períodes programats a dia d’avui, i contempla aquesta iniciativa com el començament ferm, ara per ara, del primer objectiu de la nostra feina anual. Agraïm doncs la sensibilitat del Departament de la Vicepresidència per mitjà de la Direcció General esmentada, atès que calen accions decidides i concretes com aquesta per la tasca pendent de la vinya catalana; anar a la recerca de la identitat perduda. "