Púding de fruita seca?

Continuant amb el nostre buidat de revistes internacionals, no volem deixar de comentar una cosa sorprenent que hem llegit a la revista italiana Sale&Peppe. En un reportatge sobre dolços típics de Nadal de diferents països d'Europa hem trobat un púding de fruita seca que s'atribueix a la tradició culinària nadalenca catalana. L'aspecte d'aquest plat el podeu veure a la foto i el text que l'acompanya, traduït directament de l'italià, diu així:

"GRAN FINAL CATALÀ (en referència al Cap d'Any): Abans de baixar a la plaça per fer el ritual de menjar els grans de raïm per cadascuna de les dotze campanades de la mitjanit del 31 de desembre, els espanyols es disputen els torrons, els massapans i el tortell de Reis. En moltes cases de Catalunya el sopar es tanca també amb un púding casolà perfumat a la taronja preparat amb pa dur i fruita deshidratada. Guarnit amb albercocs secs i pistatxos, es serveix amb una cullerada de nata lleugerament muntada".

Sincerament, és la primera vegada que sentim a parlar d'aquest postre tan "tradicional" i ens sorprèn haver-ho vist precisament a una revista italiana. Si agú de vosaltres el coneix, agrairem moltíssim les seves explicacions. Si, com creiem, es tracta d'una invenció o, potser, d'una mala documentació per part de la persona que ha escrit el reportatge, posa de manifest un cop més el desconeixement cap a la nostra cuina i la nostra cultura, per molt que els cuiners catalans siguin famosos arreu del món.

Ah, i si us fixeu en la foto de baix de la pàgina de la revista, si algú reconeix de quin punt de Catalunya es tracta feu-nos-ho saber també...

Tendències per al 2009

Hem llegit a la revista britànica Olive un article molt interessant sobre les tendències en matèria d'alimentació i gastronomia per aquest any que acabem de començar. Que la paraula del 2009 és crisi (o "credit crunch", com en diuen ells), en podem estar segurs, fins i tot a la cuina. Segons aquesta revista, i a partir d'una enquesta realitzada als seus lectors, la gent aquest any gastarà menys en sortir a menjar fora però, per contra, dedicarà més temps i més diners a fer-ho a casa. Si això fos cert, i amb el perdó del gremi de la restauració, no ho trobem una notícia gens negativa.

Ens alegraríem molt de que la gent tornés a cuinar a casa, fent receptes d'aquelles que gairebé ja només fan les àvies, comprant productes locals i de temporada, convidant amics a casa i gaudint del fet de cuinar tant com del de menjar. Seria una manera de valorar els nostres productes i la nostra cultura culinària, i de guanyar criteri davant certes tendències absurdes i buides de contingut. No estem en contra, ni molt menys, de sortir i anar de restaurants. Però creiem que com més cuinem a casa i més anem a comprar al mercat, més elements tindrem per jutjar i valorar el que aquests ens ofereixen, i per destriar els que realment valen la pena dels que ens estan intentant donar gat per llebre.

Tenim al nostre abast un munt de productes interessants i que no suposen una despesa extraordinària. Verdures de temporada, fruites, formatges artesans de mil varietats, embotits, vins... I una infinitat de maneres de cuinar-los, deixem-nos guiar per la mare, l'àvia, un llibre de cuina de confiança o per la nostra creativitat!

Ah, i parlant de productes de qualitat a preus competitius, dir-vos que l'article, en l'apartat de vins, recomana el cava Pere Ventura, que el trobareu a http://www.moltbo.com/

Bon any 2009!