Valoracions del vins de MoltBo

Ens ha arribat des dels elaboradors, un parell de correus on ens expliquen que els seus vins han estat molt ben valorats per la crítica mundial. Es tracta dels vins Ònix (Clàssic), de la Vinícola del Priorat i dels Mas de Masos, Masos d´en Cubells i Sirsell del Celler Capafons-Ossó.

Respecte a l'Ònix (Clàssic), Robert Parker a la darrera publicació del Wine Advocate l'hi dóna 89 punts explicant que és "elegant al paladar, una profunditat excel·lent i un acabament pur" comentant, finalment, que es pot pendre durant els pròxims vuit anys. Un comentari excel·lent per un vi jove, gràcies a les característiques dels vins que es fan al Priorat i al fet que el raïm prové de vinyes velles (que el fa evolucionar més lentament).

Dels vins del Celler Capafons-Ossó en parla Thomas Matthews a la revista Wine Spectator. En destaca el que estan fats a partir de la garnatxa. Dóna 94 punts al Mas de Masos del 2004, que diu que estarà al seu punt òptim entre el 2010 i el 2020. Puntua amb 91 punts el vi Masos d´en Cubells del 2004, anotant que per gaudir-lo plenament, s'ha de veure a partir del 2010; igual que el Sirsell 2005, que puntua amb un 90.

La crisi de la mel, recurs bàsic

Fa uns mesos que estic subscrit via e-mail a una publicació molt interessant que s'aonmena "Food & Drink Europe" i que setmanalment va traient novetats del món de la indústria alimentària. Els articles normalment són plens de xifres, però fiables quant a la informació. L'últim article que m'ha cridat l'atenció alerta de la reducció de l'oferta de mel als mercats mundials, que fa que governs com el britànic estiguin molt alerta del benestar de les abelles.

Concretament, empreses del sector i associacions de protecció de les abelles han demanat al govern britànic que destini 8 milions de lliures (uns 12 milions d'euros) per finançar la recerca en la millora de la salut d'aquests insectes. I és que les abelles tenen una repercussió molt gran tan en el mercat de la mel com en la polinització d'altres espècies vegetals. Suposo que per això, també hi ha una revista britànica, la revista Olive, publicació de la BBC, que analitza què passa amb la mel en el seu tema del mes.

El problema de la reducció de colònies d'abelles és causat, segons sembla, per un paràsit, per una climatologia adversa (massa humida) i per "canvis en models d'agricultura", sense especificar. Això a nivell mundial. De fet, el preu de la mel ha augmentat un 60% en l'últim any i a la Gran Bretanya pateixen perquè n'hi hagi suficient per l'època de Nadal.

Ho desconeixia absolutament, però resulta que les abelles són tan importants també per a la indústria de l'alimentació que hi ha grans plantacions als Estats Units que són polinitzades amb abelles que han estat transportades amb camió des d'altres zones. D'aquesta manera s'asseguren que hi haurà prou fruit als seus terrenys. Aquesta pràctica debilita els insectes i els fa més vulnerables, sinó els mata.

A la Gran Bretanya, com que es consumeix molta més mel de la que s'hi produeix, estan alerta del descens de colònies a tot el món (el clima i un augment de plantacions de llavors de soja sembla que ha estat els causants del descens de la producció a l'Argentina, un dels grans productors mundials, i també tenen problemes de baixa producció als Estats Units, a l'Est d'Europa i a Austràlia).

Esperem que aquesta recerca faci el seu fruit, que no haguem de patir augments de preus d'aliments basats en la mel i que no haguem d'estar sempre esperant que altres governs ens treguin les castanyes del foc.

Avellanes torrades amb sal

Està acabant l'estiu i, com cada any, l'avellaner està començant a deixar anar el seu fruit. L'avellana, tot i que potser no ho sembla, és un dels productes més importants tradicionalment de l'agricultura catalana. De fet, és dels pocs que se'n produeix més que no se'n consumeix a Catalunya. Al ser un arbre de secar, com l'olivera, l'ametller, el cep, etc., en tenim per tot arreu.

Potser podeu aprofitar aquest fet per arreplegar algunes avellanes amb closca. Potser en teniu vosaltres o sabeu d'algú que en té i un dia us pot convidar a plegar-ne algunes de terra. Jo he tingut aquesta sort i ho he aprofitat per provar de cuinar un aperitiu simple però molt bo: les avellanes torrades amb sal.

És molt simple, però no n'havia menjat mai. Simplement havia menjat les ametlles torrades amb sal com a aperitiu en algun bar, i eren molt bones. Un dia en vam fer a casa comprant les ametlles crues i pelades, però mai havia menjat avellanes d'aquesta manera, ni ho havia vist. I vaig voler provar com podien quedar.

Com veureu, és ràpid d'explicar: treure les avellanes de la closca, preparar una paella per torrar-les al foc. Si és vella millor, ja que s'han de torrar i per això es posa molt poc oli i el foc mínimament fort una bona estona. Al final, quan ja han agafat un bon color (10 minuts més o menys de foc), es retiren del foc i se salen tot seguit. Es poden menjar al moment.

Un truc que em va explicar la meva sogra: Fet com acabo d'explicar, les avellanes es van torrant de fora cap a dins i poden quedar amb el centre més aviat cru quan les tastem. En canvi, si les posem uns minuts al microones abans de passar per la paella, es couran de dintre i llavors només caldrà passa-les per la paella durant la meitat del temps (uns 5 minutets), les torrarem per fora i quedaran ben cruixents. Si ho feu així, poseu-les al microones ben escampades. A veure si us agrada!

En el nom del plat

Obrim un nou gènere de comentaris al nostre blog que és un clàssic de la crítica satírica de la cuina catalana: el nom dels plats dels menús. A part de les faltes d'ortografia o de com anomenem els productes (per exemple: espageti, spagetti o espagetis?), la creativitat a l'hora de donar nom als plats pot arribar a traspassar els límits de l'absurditat.

I per començar, donarem exemples i apuntarem alt. Fa temps que guardem com un petit tresor un tríptic de la 14ena pesolada a Caldes d'Estrac, celebrada entre el març i l'abril passat. Mentre feiem temps esperant els primers plats, vam repassar-lo i vam trobar les següents perles que, combinades, podrien fer el seguent menú:

De primer podríem triar entre:

- Pèsols de la floreta ofegats amb costella de porc, les dues botifarres, cebeta, allets tendres i la picada de nyora, menta, melindros, pinyons i ametlles
Aquí hi vam trobar a faltar l'oli i la sal, vosaltres no?

- Pèsols de la floreta ofegats amb les seves botifarres i les textures del nostre Maresme
Les botifarres... de qui són??

De segon ens farien dubtar entre:

- Caldereta de llagosta viva a la catalana amb ceps i patates del bufet
Llagosta viva?? Quan ens la porten al plat encara ho està?

- Cassola de bacallà a la fusió d'all i oli amb panses i pinyons
Quan diuen "fusió d'all i oli" es refereixen a un allioli, no?

I de postres també podríem escollir:

- Sorbet de taronja sanguina explosiu
... no me l'imagino.

- Tiramisú fet amb formatge mascarpone i cafè express

És que el tiramisú s'ha de fer així, no?

- Gelat de mango tropical
O sigui que hi deu haver un mango que no és tropical. Que ens avisin quan l'hi posin, sobretot!

Un cop repassada la llista, crec que ens serà difícil mantenir el nivell però, com que la realitat (com repeteix tantes vegades el Clapés) supera la ficció, segurament si ens mantenim alerta trobarem força arguments per augmentar la llista que hem començat. I si ens voleu ajudar, endavant!

Melmelada de cireres. Fàcil, fàcil...

Després de sortir a El Món a RAC1, a la secció de Blogis (http://www.rac1.org/elmon/?p=575) i augmentar automàticament la nostra autoestima, us expliquem la melmelada de cireres que vam preparar ahir tot aprofitant que teníem unes hores per dedicar-'hi.

Primer de tot, penseu en aplicar la teoria del preu barat. Ara és un moment excel·lent per comprar cireres i fer-ne melmelada. Un cop les tinguem hem de tenir en compte el temps que hi dedicarem. La cirera és una fruita força carnosa i per tant, no necessita massa estona de cocció comparat amb altres fruites més aigualides com pot ser la maduixa. Per tant, amb una o dues hores ja estarà llesta.

Primer haurem de fer la feina més feixuga: despinyolar les cireres. Però amb calma, un bon ganivet i aplicant la tècnica, es fa molta via. Us adjunto un vídeo que vam fer perquè vegeu que és fàcil. (dividir-les per la meitat en vertical tot envoltant el pinyol, fer un quart de volta a les dues meitats, separar-ne una i treure el pinyol de l'altra amb l'ajuda del ganivet)




A partir d'aquí, les pesem i les posem a un cassó. Decidim la quantitat de sucre segons la proporció del pes i l'hi afegim. A nosaltres ens agraden les melmelades àcides més que dolces. Per això hi posem molt poc sucre. Precisament, les cireres ja en tenen molt de forma natural o sigui que s'hi haurà d'afegir ben poca cosa. Nosaltres vam afegir uns 200 grams a 1.070 gr de cireres (aprox.), o sigui que en el total ve a ser entre un 15 i un 16% de sucre afegit. El resultat és una melmelada dolça, creieu-me! De totes formes, dependrà de la varietat i la maduració de les cireres.

Tot plegat i sense res més es pot posar al foc. Primer una mica fort, però controlant-ho de prop, i quan comencen a desfer-se les cireres de sota, remenar-ho i abaixar el foc. Deixar que vagi fent a poc a poc controlant-ho de tant en tant.

Un cop estan molt toves i desfetes, nosaltres vam decidir triturar-les una mica. Això dependrà de vosaltres i de com vulgueu la textura final. Després d'això les vam deixar una estoneta més a foc molt lent i ja va estar.

Bé, no del tot... Llavors va venir el moment en què vam separar una part de la melmelada i hi vam afegir mig bitxo del que tenim en un test. Picadet ben petit i cap a la cassola amb la melmelada separada! Vam posar la que ja teníem feta dolça en un pot de vidre gran i de cap per avall sobre un drap de cuina per fer el buit. Uns minuts més tard vam tancar el foc de l'altra i vam fer el mateix. La vaig provar i estava boníssima. La proporció del bitxo crec que va ser molt encertada... ja m'ho diran, sino, d'aquí a un temps quan l'obrim!

Aquesta és la nostra forma de fer melmelades. La setmana que ve en farem una de prunes que ja esperem amb candeletes. Si voleu, expliqueu-nos com feu les vostres melmelades i si hi afegiu ingredients com ara suc de llimona o altres.

Bon profit!

Firenze

Potser aquests dies alguns esteu ja planificant les vacances... Doncs bé, per aquells que tingueu pensat apropar-vos a la Toscana, i més concretament a Florència, aquí van algunes recomanacions de llocs realment interessants per menjar:

Trattoria 4 Leoni (Piazza della Passera, tocant a la Via dello Sprone i a la Via Toscanella). A la zona d'Oltrarno, és a dir, a l'altre costat de l'Arno, fora de la zona més turística on hi ha el Duomo i la majoria d'esglésies, museus i altres monuments turístics. És una petita trattoria, acollidora i íntima. Amb una cuina excel·lent, típicament toscana i amb productes de temporada. Nosaltres vem optar per un risotto de carxofes i uns crespelle alla fiorentina, que són com unes crepes d'espinacs i ricotta, amb beixamel i gratinats. Un plat típic florentí molt semblant a uns canelons d'espinacs fets amb pasta de crep que havíem tastat anys abans a l'Argentina. Un lloc recomanable també per tastar la bistecca alla fiorentina, un bistec enorme, fet molt al punt (és a dir, ben cru de dins!) i que s'acompanya amb verduretes fregides. Ho vem veure en una taula del costat i tenia un aspecte immillorable! Tot i que és un lloc freqüentat per turistes, també ho és per molts florentins. De preu molt raonable per l'alta qualitat del menjar que ofereixen.

Pizzeria Muna (Via Maffia, també a la zona d'Oltrarno). Pizzeria napolitana, amb un ambient molt original, entre lloc per sopar i bar de copes. Decoració cuidadíssima, el típic lloc fashion però amb unes pizzes boníssimes i una bona relació qualitat-preu. Gens turístic.

Trattoria La Casalinga (Via Sant'Agostino, prop de la Piazza Santo Spirito, igualment a Oltrarno). És una trattoria típicament italiana, de gent que hi va a dinar cada dia, a menjar-se un bon plat de pasta de primer, i tripes amb cigrons de segon. Menjar molt i molt casolà, la pasta boníssima, i el preu immillorable. És d'aquells llocs tant d'estar per casa, amb tants clients habituals, que no és estrany veure la gent amb el tovalló lligat al coll i amb el gos a sota la taula. Ben bé com a les pel·lícules!

The Oil Shoppe (Via San Egidio). Saltem a l'altra banda del riu i ens situem en una zona relativament propera al Duomo i plena d'estudiants. El lloc és una paninoteca, és a dir, un bar d'entrepans. Però no són entrepans com els coneixem aquí. Estan fets amb un munt d'ingredients d'allò més originals, des de tomàquets secs, mozzarella, carbassó, albergínia, diferents tipus d'embotits, vinagre de mòdena... Són senzillament boníssims, i molt bé de preu. És un lloc per menjar ràpid i marxar, o bé per comprar l'entrepà i menjar-lo a qualsevol de les places properes. Una molt bona opció per si estem visitant com bojos tots els monuments de Florència i no tenim temps ni de parar per dinar!

Gelateria Vivoli (Via Isole delle Stinche). També a la zona del centre històric, aquesta gelateria té la fama de tenir els millors gelats de Florència. I no podem assegurar que ho siguin, ja que vam anar-hi al mes de febrer i aquests van ser els únics que vam tastar, però sí que podem afirmar que eren boníssims.

I ja per acabar, algunes recomanacions generals: no us perdeu la zona d'Oltrarno, amb molts menys turistes i on tindreu la possibilitat de descobrir una Florència real, de gent que va a la feina, va a comprar, fa vida social... a més de botiguetes d'artesans i un munt de restaurants d'allò més interessants. Si podeu, feu-hi estada i desplaceu-vos al centre només per fer les visites turístiques, en un quart d'hora i travessant el mític Ponte Vecchio us plantareu al rovell de l'ou de Florència. Una molt bona base d'operacions és el bed and breakfast Giglio Bianco, a la Via Romana, passat el Palazzo Pitti. Un lloc molt acollidor, portat per una parella realment simpàtica i, a més, molt amant de la cuina. Deixeu-vos guiar per les seves recomanacions, a nosaltres ens van ajudar a descobrir els llocs que us hem comentat més amunt!

No deixeu de visitar els mercats florentins, especialment el Mercato Centrale, tot i que el de San Ambrogio, més popular, també és interessant. Fugiu dels restaurants amb menú turístic (sobretot!). Costa, però hi ha llocs que, tot i que també són visitats per turistes, tenen una cuina de qualitat i a molt bon preu. Us sorprendrà veure que, escollint bé, una ciutat tan turística com Florència pugui tenir restaurants amb menjar boníssim, autèntic, amb ingredients de primera (si són congelats ens avisen a la carta!) i a preus molt millors que molts restaurants de Catalunya. Ah, i tal com ens ha dit un italià, la propina no és obligatòria! O sigui que vosaltres escolliu què voleu fer.

I ens encantarà que, si aneu a Florència, o si ja hi heu estat, completeu aquest post amb les vostres impressions i recomanacions de llocs. Així tindrem ja idees per al proper viatge que fem a la ciutat...

Buon viaggio!

Doncs a mi Plim... o no

Ahir vam ser per Reus. Hi anem sovint i la veritat és que ens agrada molt; jo ja de petit ho deia: si hagués de triar una ciutat com a la preferida per viure-hi, triaria Reus!

A part d'haver estat la segona ciutat en població de Catalunya ara fa algun segle, d'haver bressolat el General Prim i (segons ells asseguren) l'Antoni Gaudí i bona part del modernisme, la ciutat també destaca per ser el potent centre del sector primari de la zona. La gastronomia reusenca és ben rica. Es nota que és i ha estat la capital del Camp de Tarragona i allà hi ha uns mercats molt importants de l'oli i de la fruita seca (l'avellana principalment). Hi ha una sèrie de productes típics reusencs, com el menjar blanc, una mena de crema catalana feta d'ametlla (de gust dolç), o la coca de cireres, una coca amb base de coca de sucre i amb cireres naturals. Molt bona, per cert (s'acaba de tots els forns i pastisseries...). Els exemples continuarien, però havia d'arribar, tard o d'hora, al refresc de Reus (i que no hem trobat enlloc més): el Plim.

El nom ja crida l'atenció. Però, a què predisposa? Quan el vam veure no vam posar impediments a la idea que un de nosaltres va tenir de comprar-lo. Volíem veure'l de prop i provar el famós Plim.

A l'etiqueta vam estar buscant l'elaborador, volíem saber qui era, però no vam trobar-lo. Després de fer una crítica graciosa de l'etiqueta, vam guardar-lo per deixar-lo a la nevera per prendre'l fresc l'endemà. Com a refresc, s'ha de prendre fresc!

I quan va venir el moment del tast... un parell de nosaltres es van tirar enrera... Van preferir no provar la "fantasía de frutas" genuïna de Reus. Bé, menteixo, al final, van sucumbir a la curiositat i van fer un mini tast o una olorada. Però he d'admetre que ni jo ni cap de nosaltres va acabar-se la mica que tenia al got. Molt dolç! Bé, aquí entrem a l'ampli camp de la subjectivitat anomenada "gust". A mi no em va agradar, potser a algú a qui agradin els gustos dolços li semblarà millor. O potser si se'l barreja el pot trobar prou bo. Jo no. Vaig trobar-lo molt empalagós i concentrat, però us asseguro que si la mítica Coca-Cola no fos tan present a la nostra vida, potser hauria tingut una sensació similar (quant al gust) si l'hagués tastat per primer cop aquest cap de setmana per Reus.

Pastís de maduixes i altres variants

Tot rumiant unes postres per una visita a sopar a casa, vam revisar un llibre dels pocs que utilitzem (tot i que en tenim força de receptes) i ens vam topar amb el què ara valorem com a una troballa genial. És el Pastís de Maduixes Naturals que apareix al llibre de la Mireia Carbó "La Cuina et dóna Joc".

Primer comentàri sobre el treball: què fàcil! Segón comentari sobre el resultat: que bo! Ara encara estem a temps d'aprofitar-ho i repetir-lo, i de ben segur que ho farem... però potser provarem alguna variant. Podem fer-lo de cireres, o de préssec o prunes d'aquí a molt poc. Crec que no l'aborrirem pas. I encara una última variació de la mateixa recepta seria fer-lo com a gelat. De fet, la mateixa autora suggereix que es pot congelar un cop fet, o sigui que... Ja et dic jo que ho provarem!

El resultat de la recepta és aquest de la foto.

I la recepta és la següent. Ah! I en surt molt, o sigui que si no sou masses a menjar-ne podeu dividir-ho per dos, o penseu en fer una mica d'espai al congelador.

INGREDIENTS
- Mig quilo de maduixes (aprofiteu-ho ara, de debò!)
- 150 gr de sucre
- 1 llimona
- 5 fulls de gelatina neutra (ull! això és el més difícil de la recepta. On es troben aquests full de gelatina?? Nosaltres els tenim perquè ens els van portar d'Andorra, però segur que a un lloc o altre deuen vendre's, no?)
- 200 ml de nata líquida per muntar


PASSOS
1 - Netejar les maduixes. Triturar-les amb la batedora elèctrica juntament amb el sucre i el suc de la llimona. Aconseguir un puré fi.

2 - Remullar els fulls de gelatina dins un recipient amb aigua freda, fins que quedin tous.

3 - Muntar la nata amb una batedora elèctica.

4 - Escórrer la gelatina i fesfer-la tot remenant amb una petita part del puré de maduixes, que estarà escalfat prèviament dins un cassó. Ha d'estar molt calent, però que no bulli.

5 - Barrejar la preparació anterior amb la resta del puré, sempre remenant.

6 - Afegir-hi la nata amb una espàtula i fer-ne una barreja homogènia. Ja veureu que la textura de la nata i la del puré no tenen res a veure i que s'han de trobar en un punt intermig.

7 - Posar-ho en gots, copes o en un motlle desmuntable per a pastissos. Deixar-lo refredar a la nevera durant unes hores. Nosaltres ho vam fer en porcions individuals per por a que al desenmotllar no quedés bé, però crec que amb la gelatina la massa queda prou compacta.

Dubtem si, per fer com a recepta de gelat, necessitariem utilitzar la gelatina. Potser no caldria, però fins que no ho provem no ho diré del cert!

Tot i tenir nata no queda com el típic gelat de maduixa que té gust de maduixes amb nata, sinó que en el gust resultant la maduixa hi domina descaradament. Suposo que l'acidesa de la llimona també hi ajuda, però jo us asseguro que no m'agraden els gelats de maduixa i aquest pastís m'encanta.

Al final el vam rubricar posant-hi una fulla de menta natural i un tall de maduixa. Fabulós!

És temps de melmelades

Amb l'arribada dels primers fruits de primavera, també arriba l'oportunitat de fer melmelades. És un moment fantàstic per disfrutar del camp o del mercat i d'emportar-nos el seu sabor a la taula, passant per una cuina lenta, però fàcil.

La melmelada és una conserva excel·lent i fàcil de preparar. És un bon remei per estalviar sense perdre l'oportunitat de gaudir dels productes en el seu millor estat de forma: quan han pogut madurar tranquil·lament a la planta. Si teniu accés a la fruita des del camp, segur que en feu habitualment, però si no és així, podeu aprofitar que el mercat ens indica quin és el millor moment per comprar fruita madura per fer-ne melmelada. És ben fàcil, fixeu-vos en el preu. Quan el producte baixa de preu i es manté a un nivell baix, significa que n'és temporada i que és el millor moment per comprar-ne.

Un cop triat el moment de la vostra fruita preferida, compreu-ne un quilo de més. I quan tingueu una estona per dedicar a la cuina, renteu-la (l'aigua sempre s'endú algun pesticida que altre... o si més no la pols) i talleu-la a trossos petits. Peseu-la i en funció del pes afegiu-hi el sucre. Hi ha fruites que per si són molt dolces, com ara les mores, i no necessiten gaire sucre. Altres són més àcides i en necessiten més. Les vostres preferències sobre els gustos dolços també són importants, clar. A casa nostra ens agraden poc dolces i hi posem entre un quart i un terç del pes de la fruita tallada en sucre, però es pot arribar a posar la mateixa quantitat de fruita que de sucre.

Poseu la fruita i el sucre en una olla i coeu-ho a foc ben lent. Com més lent millor. Aneu-ho remenant de tant en tant per evitar que s'enganxi amb l'olla i al cap d'un parell d'hores (bé, el temps està en funció de moltes coses i pot ser molt abans o encara més enllà) pareu el foc. És el moment de triturar-ho si us agrada que no hi hagi grumolls. Llavors, podeu abocar-ho en pots de vidre nets i que tanquin bé.

Fer el buit. Es pot bullir el pot ple al bany maria per esterilitzar-ho tot, però hi ha un sistema que ens ha funcionat molt bé i és molt simple. Poseu una baieta sobre el marbre, gireu els pots plens de melmelada ben tapats i deixeu-los així, de cap per avall, fins l'endemà al matí. D'aquesta manera, s'hi fa el buit. Quan els obriu ho notareu!

Així, fent-les vosaltres, podeu aprofitar per afegir-hi coses. Barrejar fruites, posar-hi herbes aromàtiques, etc. Millor que no feu com nosaltres que un dia fent una magnífica melmelada de maduixes ens vam despistar i vam oblidar l'olla al foc quan ja pensàvem que només l'hi quedaven uns pocs minuts... Vam cremar la melmelada, però la veritat és que va ser un incident afortunat. La melmelada s'havia quedat ben presa al fons de l'olla, però la que hi havia sobre de la capa cremada la vam salvar... i és la millor melmelada que mai hem provat. Un toc d'amargor del regust del sucre cremat que mai hem pogut copiar (tot i jugar-nos-la molt a tornar a perdre una nova olla al intentar-ho!). L'olla, però, no es va poder recuperar.

(foto: Maria Diví Figueras. http://www.flickr.com/photos/unecanelleexcelente/)

Explicació de l'elaboració del vi interessant

Si voleu aprofondir una mica en els coneixements del vi, potser us interessarà baixar-vos un arxiu del programa Tot És Possible de Rac1. Durant la primera mitja hora hi ha la secció d'en Xavier Bassa, del restaurant de Granollers Parsimònia, que treu temes del món del vi un dimecres de cada mes.

Aquest cop ha parlat sobretot dels vins blancs i de l'elaboració dels vins. És interessant per aprendre què influeix sobre el vi i com: els llevats, la fermentació, les botes, l'anyada... Dóna recomanacions generals sobre maridatges que sempre són interessants.

La web on trobareu aquest arxiu de Rac1 és http://www.rac1.org/index.php?page_id=51. Allà hi ha tots els programes del Tot És Possible i heu de baixar-vos el del dimecres 9 d'abril de les 15hores.

Formentera

Quina enveja, oi? És el lloc on tots voldríem poder anar de tant en tant i aquest cop m'he decidit a regalar-li a la Bet un viatge a aquesta illa difícil d'oblidar.

Era el nostre primer viatge a Formentera i ens ha enganxat. El lloc és fantàstic i la gent molt amable. I vam tenir relativament bon temps i ho vam aprofitar fent una capbussada a l'estil guiri en ple mes de març. Però podem dir que ho hem fet, que és del què es tractava!

Allà, avui dia, es viu del turisme, però la petjada agrícola, ramadera i pesquera encara és ben present. El centre de l'illa està dividit amb uns murs de pedra alts i amples i les dimensions d'aquestes parcel·les rectangulars són molt petites. Generalment no arriben a fer 100 x 100 metres.

Normalment hi ha plantat algun producte de secà (la gestió de l'aigua és, també allà, un tema delicat) i enmig de la parcel·la hi ha alguna figuera o algun ametller. I quan dic "alguna" vull dir això, ja que a vegades és una, dues o tres, però poques més. El què em va xocar més a mi és l'aprofitament del fruit que fan les figueres. Fan que les figueres s'extenguin en amplada i perquè les branques no toquin a terra tenen uns suports de fusta (altres branques tallades) de metre i mig d'alçada. D'aquesta manera el fruit és molt fàcil de collir i s'aprofita tot. Us hi poso una foto perquè m'imagino que amb la descripció escrita no n'hi ha prou...

Pel que fa a la gastronomia, sap greu dir-ho, però el viatge ha estat tant ràpid que gairebé ni hi ha hagut temps de descobrir-la. Peix fresc, sobrassada, flaó (un pastís de formatge i menta, abans típicament de Pasqua però actualment disponible tot l'any, per influència del turisme)... i una sorpresa: la graixonera, un púding d'ensaïmada, potent i delicat a la vegada, boníssim!!! Ens han quedat per a conèixer, però, el vi de Formentera (hi ha petites plantacions de ceps, i les dimensions de l'illa ens van despertar la curiositat per al vi fet allà, ben segur de produccions petitíssimes), els formatges... i segur que moltíssimes coses més. Això ens obliga, doncs, a pensar ja en tornar-hi.

Mentrestant, per als qui s'hi animin, un parell de recomanacions imprescindibles: les platges de Ses Illetes i Llevant (si fa vent a una, aneu cap a l'altra), i Es Caló, un raconet deliciós i tranquil·líssim. Segurament a l'estiu no deu ser exactament el mateix, però hi ha l'avantatge de poder gaudir plenament de la platja.

alimentaria o la indústria de l'alimentació

Aquesta setamana s'està celebrant el saló Alimentaria a Barcelona. Algú n'ha sentit a parlar? I què és el que en recordeu: el dosificador de sal líquida, l'envasat dels productes en gas inert, o qualsevol altra innovació en menjars preparats? L'Alimentaria és el segon saló més important del món en el camp de l'alimentació i mostra quines tendències segueix el sector. El que queda clar és que els aliments cada cop passen més procesos de tractament o transformació abans d'arribar a casa nostra.

Que quedi clar que no estic en contra de la innovació tecnològica. Però sembla que les altres tendències actuals en materia d'alimentació no tinguin res a fer en els mercats de debò. Sabeu de què va el tema del slow food? És un moviment d'abast mundial que promou una nova cultura per a gaudir de l'alimentació. Es tracta de valorar els productes que consumim, el fet de cuinar-los i, sobretot, gaudir-ne i disfrutar-ne a la taula. Com es veu pel nom, va en contra d'entrar a un establiment, demanar un Macnosequè i menjar-lo sobre un plat/caixa de porexpan, després d'omplir-lo d'un (o varis) ketchup envasats individualment, tot mirant l'envàs de la beguda i el rellotge per mirar d'acabar aviat.

La indústria de l'alimentació tendeix cada vegada més a utilitzar molts envasos per vendre productes de consum individual, a transformar els productes perquè no sigui necessari cuinar, sinó tan sols escalfar, i a homogeneïtzar els aliments per a assegurar-se que sempre tindran el mateix gust. I no voldria menysprear la desestacionalització dels aliments frescos! Un gran èxit que aconsegueix que megem maduixes amb nata al desembre o amanides amb magrana al juny.

I és una llàstima. Al final ens passarà com a la Gran Bretanya, on s'ha perdut el mercat tradicional i ara s'han hagut d'inventar els "farmer's market" per donar sortida a la poquíssima producció artesanal local. Sembla broma, però a ells els ha passat!

Eiiii! Ja tenim blog!

Benvinguts al Blog de http://www.moltbo.com/ . Amb aquest blog volem fomentar la participació dels usuaris de moltbo, però també de tots els altres interessats en l'alimentació en general.

La nostra no és una web tancada, sinó que està pensada perquè hi hagi un cert debat sobre els productes que tenim o altres productes que no tenim, però que són de característiques similars. Volem que els usuaris puguin donar la seva opinió sobre els productes, sobre les receptes, sobre l'alimentació en general, etc.

Per això anirem creant temes de conversa en què tothom podrà participar, opinar i enriquir-se sobre qualsevol tema relacionat amb l'alimentació i que afecti més o menys de forma directa l'alimentació artesanal.

Aquest blog també funcionarà com a newsletter, de tal manera que periòdicament anirem enviant als usuaris registrats a la nostra web (i que hagin sol·licitat la newsletter) i als que us subscibiu al blog, un missatge amb el cotingut recent del blog. D'aquesta manera podreu accedir regularment a les opinions nostres i de tothom.

Bé, esperem que ho trobeu interessant i que ens ajudeu a crear opinió sobre els productes que venem a moltbo o altes similars.