24 de març, 2008

Formentera


Quina enveja, oi? És el lloc on tots voldríem poder anar de tant en tant i aquest cop m'he decidit a regalar-li a la Bet un viatge a aquesta illa difícil d'oblidar.

Era el nostre primer viatge a Formentera i ens ha enganxat. El lloc és fantàstic i la gent molt amable. I vam tenir relativament bon temps i ho vam aprofitar fent una capbussada a l'estil guiri en ple mes de març. Però podem dir que ho hem fet, que és del què es tractava!

Allà, avui dia, es viu del turisme, però la petjada agrícola, ramadera i pesquera encara és ben present. El centre de l'illa està dividit amb uns murs de pedra alts i amples i les dimensions d'aquestes parcel·les rectangulars són molt petites. Generalment no arriben a fer 100 x 100 metres.

Normalment hi ha plantat algun producte de secà (la gestió de l'aigua és, també allà, un tema delicat) i enmig de la parcel·la hi ha alguna figuera o algun ametller. I quan dic "alguna" vull dir això, ja que a vegades és una, dues o tres, però poques més. El què em va xocar més a mi és l'aprofitament del fruit que fan les figueres. Fan que les figueres s'extenguin en amplada i perquè les branques no toquin a terra tenen uns suports de fusta (altres branques tallades) de metre i mig d'alçada. D'aquesta manera el fruit és molt fàcil de collir i s'aprofita tot. Us hi poso una foto perquè m'imagino que amb la descripció escrita no n'hi ha prou...

Pel que fa a la gastronomia, sap greu dir-ho, però el viatge ha estat tant ràpid que gairebé ni hi ha hagut temps de descobrir-la. Peix fresc, sobrassada, flaó (un pastís de formatge i menta, abans típicament de Pasqua però actualment disponible tot l'any, per influència del turisme)... i una sorpresa: la graixonera, un púding d'ensaïmada, potent i delicat a la vegada, boníssim!!! Ens han quedat per a conèixer, però, el vi de Formentera (hi ha petites plantacions de ceps, i les dimensions de l'illa ens van despertar la curiositat per al vi fet allà, ben segur de produccions petitíssimes), els formatges... i segur que moltíssimes coses més. Això ens obliga, doncs, a pensar ja en tornar-hi.

Mentrestant, per als qui s'hi animin, un parell de recomanacions imprescindibles: les platges de Ses Illetes i Llevant (si fa vent a una, aneu cap a l'altra), i Es Caló, un raconet deliciós i tranquil·líssim. Segurament a l'estiu no deu ser exactament el mateix, però hi ha l'avantatge de poder gaudir plenament de la platja.

13 de març, 2008

alimentaria o la indústria de l'alimentació

Aquesta setamana s'està celebrant el saló Alimentaria a Barcelona. Algú n'ha sentit a parlar? I què és el que en recordeu: el dosificador de sal líquida, l'envasat dels productes en gas inert, o qualsevol altra innovació en menjars preparats? L'Alimentaria és el segon saló més important del món en el camp de l'alimentació i mostra quines tendències segueix el sector. El que queda clar és que els aliments cada cop passen més procesos de tractament o transformació abans d'arribar a casa nostra.

Que quedi clar que no estic en contra de la innovació tecnològica. Però sembla que les altres tendències actuals en materia d'alimentació no tinguin res a fer en els mercats de debò. Sabeu de què va el tema del slow food? És un moviment d'abast mundial que promou una nova cultura per a gaudir de l'alimentació. Es tracta de valorar els productes que consumim, el fet de cuinar-los i, sobretot, gaudir-ne i disfrutar-ne a la taula. Com es veu pel nom, va en contra d'entrar a un establiment, demanar un Macnosequè i menjar-lo sobre un plat/caixa de porexpan, després d'omplir-lo d'un (o varis) ketchup envasats individualment, tot mirant l'envàs de la beguda i el rellotge per mirar d'acabar aviat.

La indústria de l'alimentació tendeix cada vegada més a utilitzar molts envasos per vendre productes de consum individual, a transformar els productes perquè no sigui necessari cuinar, sinó tan sols escalfar, i a homogeneïtzar els aliments per a assegurar-se que sempre tindran el mateix gust. I no voldria menysprear la desestacionalització dels aliments frescos! Un gran èxit que aconsegueix que megem maduixes amb nata al desembre o amanides amb magrana al juny.

I és una llàstima. Al final ens passarà com a la Gran Bretanya, on s'ha perdut el mercat tradicional i ara s'han hagut d'inventar els "farmer's market" per donar sortida a la poquíssima producció artesanal local. Sembla broma, però a ells els ha passat!