A MoltBo hem preparat 5 seleccions de vins catalans

Donar a conèixer les especificitats dels vins catalans i promoure’n el seu consum. Aquest és l’objectiu de les seleccions de vins catalans que oferim a Moltbo com a novetat per aquesta temporada tardor-hivern. Es tracta de cinc propostes diferents, integrades per sis ampolles cadascuna, que reflecteixen la diversitat i l’originalitat dels vins fets a Catalunya. Els vins escollits pertanyen a vuit denominacions d’origen i estan elaborats amb varietats autòctones de cada zona. A més, i per tal de reforçar la relació amb el territori i amb l’elaborador, tots els qui adquireixin una d’aquestes seleccions entraran en el sorteig d’una visita a un dels cellers d’origen dels vins seleccionats. Les comandes fetes abans del 17 d’octubre gaudiran del transport gratuït.

Les seleccions poden adquirir-se online a http://www.moltbo.com/ a un preu que oscil•la entre els 40 i els 80 euros. En cada selecció hi ha dues ampolles de tres vins diferents. Entre els cellers escollits n’hi ha de les DO Montsant (Cooperativa de Falset, Capafons-Ossó), Terra Alta (Cooperativa de Bot), Empordà (Martí i Fabra, Espelt Viticultors), Priorat (Vinícola del Priorat, Costers del Priorat), Penedès (Can Ràfols dels Caus, Albet i Noya), Pla de Bages (Solergibert, Masies d’Avinyó), Costers del Segre (L’Olivera) i Cava (Pere Ventura). Es tracta d’una de les poques seleccions de vins procedents únicament de denominacions d’origen catalanes i tant la tria com les diferents combinacions han estat avalades pels professionals responsables de la Guia de Vins de Catalunya.

Tot i que Catalunya és un país amb una llarga tradició vinícola i amb una important producció, els vins catalans són uns grans desconeguts dins mateix del nostre país. Diversos estudis demostren que als linials dels supermercats i a les cartes de vins dels restaurants només entre la meitat i un terç dels vins oferts són elaborats a Catalunya. Actualment, menys de la meitat del vi que es consumeix al nostre país és català, un fet inèdit en qualsevol de les altres zones vinícoles, que es nodreixen principalment del consum intern. Conèixer les característiques dels vins fets a Catalunya, amb les seves peculiaritats, les especificitats en funció del territori, les varietats autòctones de cada zona, és fonamental per tal de situar els vins catalans a la mateixa posició que els vins procedents d’altres territoris vinícoles.

Moltbo és una botiga online de productes d’alimentació artesanals i de qualitat, principalment catalans, tot i que també hi tenen cabuda productes que s’han fet un lloc en la gastronomia catalana com el pernil ibèric o la sobrassada de Mallorca. Amb una amplíssima selecció de vins i altres productes com formatges, melmelades, olis o embotits, des de Moltbo es treballa per donar a conèixer la qualitat de la gastronomia i dels aliments fets a Catalunya.

Apostar pel Sector Primari

Sempre que m'han parlat de sector primari n'he tingut una impresió més aviat dolenta. Sector primari, per mi, equivalia a "sector antic". Per contra, el sector secundari mostrava evolució i el sector terciari l'entenia com a el paradigme de la modernitat. De fet, suposo que no he estat l'únic amb aquesta sensació.

Però amb els anys treballant en el sector de l'alimentació m'adono que estava molt mal fixat. primari, secundari o terciari no es refereixen al nivell de desenvolupament, sinó a l'estat de transformació del producte. Tot i haver-ho entès bé en el moment que se m'explicava, els comentaris posteriors dels professors sempre remarcaven que els països desenvolupats tenen economies amb un sector primari poc important (quan al passat havia estat el més important, tal i com succeeix avui en dia als països menys desenvolupats del món). Jo acabava tenint la sensació que el poc sector primari que quedava feia nosa a les estadístiques. Com menys millor!

Avui entenc que l'estat en el procés de transformació dels productes (primari, secundari o terciari) no implica evolució, sinó ordre. El ramader fa la llet primer, la formatgeria la transforma en segon pas, els distribuïdors i els botiguers l'acosten al client final en la tercera etapa. I així amb tots els altres productes. Hi ha un punt d'inici i un fil que no es trenca per arribar al final. Perquè he menyspreat, doncs, el primer pas dels productes si és bàsic i sense un bon sector primari mai podrem tenir bons productes finals? Per això ara estic convençut que cal apostar fort per un bon sector primari local. Conceptes com Indicació Geogràfica Protegida o Denominació d'Origen ajuden a molts productes i a moltes zones a revalorar productes que s'anaven menyspreant amb pas del temps i el desconeixement que tenim de com es fan les coses. També eviten les deslocalitzacions, que existeixen encara que no afectin fàbriques (com ara amb les avellanes, que tot i ser molt produïdes a Catalunya ara venen generalment de Turquia).

Un bon sector primari és una base excel·lent per a la imaginació dels sectors secundaris i terciaris, que acostumen a ser més flexibles. Per exemple, el turisme. Aquesta és una indústria que necessita com a matèria prima un paisatge bonic i endreçat, un producte que no paga ningú però que s'aconsegueix, en moltes zones d'interior, gràcies a la pagesia o a la ramaderia. I també es beneficien d'un bon sector primari les indústries (petites o grans) de l'alimentació. Pagant malament al pagès o al ramader, no s'aconseguirà mai un bon vi o un bon formatge, sinó, com a màxim, productes decents.


Actualment, a Catalunya, hi ha de tot. En aquells productes on la marca hi destaca hi ha la possibilitat de tenir bona matèria primera si es busca bé. En els tipus de productes que no es regeixen per la marca (fruites, verdures), el desconeixement és molt gran i per tan, l'incentiu de fer un bon producte no hi és.


Els consumidors hi tenim molt a dir. Més que ningú. Però els legisladors també. Haurien d'ajudar a que els productors de matèria prima tinguin ganes de fer coses noves, o mantenir les de tota la vida. Sabent que això no significarà traves constants, sinó consells i ajudes. Avui en dia no és així. I quan es compara amb altres mercats el resultat és desmoralitzador. Que Catalunya, per exemple, no es pugui vendre llet crua (cosa que fa un parell de dècades es feia) segur que evita algun mal de panxa, però també que els consumidors veiguem la diferència entre la llet d'una vaca pasturant o la d'una vaca en un estable. O, pitjor encara: aquí es poden madurar els formatges en coves o sobre fusta per raons sanitàries... però que sí que es poden vendre a les nostres botigues formatges elaborats amb aquestes tècniques a altres països de la comunitat, com ara França, que han adaptat les lleis als costums i no al revés.