Valoracions del vins de MoltBo

Ens ha arribat des dels elaboradors, un parell de correus on ens expliquen que els seus vins han estat molt ben valorats per la crítica mundial. Es tracta dels vins Ònix (Clàssic), de la Vinícola del Priorat i dels Mas de Masos, Masos d´en Cubells i Sirsell del Celler Capafons-Ossó.

Respecte a l'Ònix (Clàssic), Robert Parker a la darrera publicació del Wine Advocate l'hi dóna 89 punts explicant que és "elegant al paladar, una profunditat excel·lent i un acabament pur" comentant, finalment, que es pot pendre durant els pròxims vuit anys. Un comentari excel·lent per un vi jove, gràcies a les característiques dels vins que es fan al Priorat i al fet que el raïm prové de vinyes velles (que el fa evolucionar més lentament).

Dels vins del Celler Capafons-Ossó en parla Thomas Matthews a la revista Wine Spectator. En destaca el que estan fats a partir de la garnatxa. Dóna 94 punts al Mas de Masos del 2004, que diu que estarà al seu punt òptim entre el 2010 i el 2020. Puntua amb 91 punts el vi Masos d´en Cubells del 2004, anotant que per gaudir-lo plenament, s'ha de veure a partir del 2010; igual que el Sirsell 2005, que puntua amb un 90.

La crisi de la mel, recurs bàsic

Fa uns mesos que estic subscrit via e-mail a una publicació molt interessant que s'aonmena "Food & Drink Europe" i que setmanalment va traient novetats del món de la indústria alimentària. Els articles normalment són plens de xifres, però fiables quant a la informació. L'últim article que m'ha cridat l'atenció alerta de la reducció de l'oferta de mel als mercats mundials, que fa que governs com el britànic estiguin molt alerta del benestar de les abelles.

Concretament, empreses del sector i associacions de protecció de les abelles han demanat al govern britànic que destini 8 milions de lliures (uns 12 milions d'euros) per finançar la recerca en la millora de la salut d'aquests insectes. I és que les abelles tenen una repercussió molt gran tan en el mercat de la mel com en la polinització d'altres espècies vegetals. Suposo que per això, també hi ha una revista britànica, la revista Olive, publicació de la BBC, que analitza què passa amb la mel en el seu tema del mes.

El problema de la reducció de colònies d'abelles és causat, segons sembla, per un paràsit, per una climatologia adversa (massa humida) i per "canvis en models d'agricultura", sense especificar. Això a nivell mundial. De fet, el preu de la mel ha augmentat un 60% en l'últim any i a la Gran Bretanya pateixen perquè n'hi hagi suficient per l'època de Nadal.

Ho desconeixia absolutament, però resulta que les abelles són tan importants també per a la indústria de l'alimentació que hi ha grans plantacions als Estats Units que són polinitzades amb abelles que han estat transportades amb camió des d'altres zones. D'aquesta manera s'asseguren que hi haurà prou fruit als seus terrenys. Aquesta pràctica debilita els insectes i els fa més vulnerables, sinó els mata.

A la Gran Bretanya, com que es consumeix molta més mel de la que s'hi produeix, estan alerta del descens de colònies a tot el món (el clima i un augment de plantacions de llavors de soja sembla que ha estat els causants del descens de la producció a l'Argentina, un dels grans productors mundials, i també tenen problemes de baixa producció als Estats Units, a l'Est d'Europa i a Austràlia).

Esperem que aquesta recerca faci el seu fruit, que no haguem de patir augments de preus d'aliments basats en la mel i que no haguem d'estar sempre esperant que altres governs ens treguin les castanyes del foc.

Avellanes torrades amb sal

Està acabant l'estiu i, com cada any, l'avellaner està començant a deixar anar el seu fruit. L'avellana, tot i que potser no ho sembla, és un dels productes més importants tradicionalment de l'agricultura catalana. De fet, és dels pocs que se'n produeix més que no se'n consumeix a Catalunya. Al ser un arbre de secar, com l'olivera, l'ametller, el cep, etc., en tenim per tot arreu.

Potser podeu aprofitar aquest fet per arreplegar algunes avellanes amb closca. Potser en teniu vosaltres o sabeu d'algú que en té i un dia us pot convidar a plegar-ne algunes de terra. Jo he tingut aquesta sort i ho he aprofitat per provar de cuinar un aperitiu simple però molt bo: les avellanes torrades amb sal.

És molt simple, però no n'havia menjat mai. Simplement havia menjat les ametlles torrades amb sal com a aperitiu en algun bar, i eren molt bones. Un dia en vam fer a casa comprant les ametlles crues i pelades, però mai havia menjat avellanes d'aquesta manera, ni ho havia vist. I vaig voler provar com podien quedar.

Com veureu, és ràpid d'explicar: treure les avellanes de la closca, preparar una paella per torrar-les al foc. Si és vella millor, ja que s'han de torrar i per això es posa molt poc oli i el foc mínimament fort una bona estona. Al final, quan ja han agafat un bon color (10 minuts més o menys de foc), es retiren del foc i se salen tot seguit. Es poden menjar al moment.

Un truc que em va explicar la meva sogra: Fet com acabo d'explicar, les avellanes es van torrant de fora cap a dins i poden quedar amb el centre més aviat cru quan les tastem. En canvi, si les posem uns minuts al microones abans de passar per la paella, es couran de dintre i llavors només caldrà passa-les per la paella durant la meitat del temps (uns 5 minutets), les torrarem per fora i quedaran ben cruixents. Si ho feu així, poseu-les al microones ben escampades. A veure si us agrada!