21 de maig, 2008

Pastís de maduixes i altres variants

Tot rumiant unes postres per una visita a sopar a casa, vam revisar un llibre dels pocs que utilitzem (tot i que en tenim força de receptes) i ens vam topar amb el què ara valorem com a una troballa genial. És el Pastís de Maduixes Naturals que apareix al llibre de la Mireia Carbó "La Cuina et dóna Joc".

Primer comentàri sobre el treball: què fàcil! Segón comentari sobre el resultat: que bo! Ara encara estem a temps d'aprofitar-ho i repetir-lo, i de ben segur que ho farem... però potser provarem alguna variant. Podem fer-lo de cireres, o de préssec o prunes d'aquí a molt poc. Crec que no l'aborrirem pas. I encara una última variació de la mateixa recepta seria fer-lo com a gelat. De fet, la mateixa autora suggereix que es pot congelar un cop fet, o sigui que... Ja et dic jo que ho provarem!

El resultat de la recepta és aquest de la foto.

I la recepta és la següent. Ah! I en surt molt, o sigui que si no sou masses a menjar-ne podeu dividir-ho per dos, o penseu en fer una mica d'espai al congelador.

INGREDIENTS
- Mig quilo de maduixes (aprofiteu-ho ara, de debò!)
- 150 gr de sucre
- 1 llimona
- 5 fulls de gelatina neutra (ull! això és el més difícil de la recepta. On es troben aquests full de gelatina?? Nosaltres els tenim perquè ens els van portar d'Andorra, però segur que a un lloc o altre deuen vendre's, no?)
- 200 ml de nata líquida per muntar


PASSOS
1 - Netejar les maduixes. Triturar-les amb la batedora elèctrica juntament amb el sucre i el suc de la llimona. Aconseguir un puré fi.

2 - Remullar els fulls de gelatina dins un recipient amb aigua freda, fins que quedin tous.

3 - Muntar la nata amb una batedora elèctica.

4 - Escórrer la gelatina i fesfer-la tot remenant amb una petita part del puré de maduixes, que estarà escalfat prèviament dins un cassó. Ha d'estar molt calent, però que no bulli.

5 - Barrejar la preparació anterior amb la resta del puré, sempre remenant.

6 - Afegir-hi la nata amb una espàtula i fer-ne una barreja homogènia. Ja veureu que la textura de la nata i la del puré no tenen res a veure i que s'han de trobar en un punt intermig.

7 - Posar-ho en gots, copes o en un motlle desmuntable per a pastissos. Deixar-lo refredar a la nevera durant unes hores. Nosaltres ho vam fer en porcions individuals per por a que al desenmotllar no quedés bé, però crec que amb la gelatina la massa queda prou compacta.

Dubtem si, per fer com a recepta de gelat, necessitariem utilitzar la gelatina. Potser no caldria, però fins que no ho provem no ho diré del cert!

Tot i tenir nata no queda com el típic gelat de maduixa que té gust de maduixes amb nata, sinó que en el gust resultant la maduixa hi domina descaradament. Suposo que l'acidesa de la llimona també hi ajuda, però jo us asseguro que no m'agraden els gelats de maduixa i aquest pastís m'encanta.

Al final el vam rubricar posant-hi una fulla de menta natural i un tall de maduixa. Fabulós!