Quina enveja, oi? És el lloc on tots voldríem poder anar de tant en tant i aquest cop m'he decidit a regalar-li a la Bet un viatge a aquesta illa difícil d'oblidar.
Era el nostre primer viatge a Formentera i ens ha enganxat. El lloc és fantàstic i la gent molt amable. I vam tenir relativament bon temps i ho vam aprofitar fent una capbussada a l'estil guiri en ple mes de març. Però podem dir que ho hem fet, que és del què es tractava!
Allà, avui dia, es viu del turisme, però la petjada agrícola, ramadera i pesquera encara és ben present. El centre de l'illa està dividit amb uns murs de pedra alts i amples i les dimensions d'aquestes parcel·les rectangulars són molt petites. Generalment no arriben a fer 100 x 100 metres.
Normalment hi ha plantat algun producte de secà (la gestió de l'aigua és, també allà, un tema delicat) i enmig de la parcel·la hi ha alguna figuera o algun ametller. I quan dic "alguna" vull dir això, ja que a vegades és una, dues o tres, però poques més. El què em va xocar més a mi és l'aprofitament del fruit que fan les figueres. Fan que les figueres s'extenguin en amplada i perquè les branques no toquin a terra tenen uns suports de fusta (altres branques tallades) de metre i mig d'alçada. D'aquesta manera el fruit és molt fàcil de collir i s'aprofita tot.
Us hi poso una foto perquè m'imagino que amb la descripció escrita no n'hi ha prou...
Pel que fa a la gastronomia, sap greu dir-ho, però el viatge ha estat tant ràpid que gairebé ni hi ha hagut temps de descobrir-la. Peix fresc, sobrassada, flaó (un pastís de formatge i menta, abans típicament de Pasqua però actualment disponible tot l'any, per influència del turisme)... i una sorpresa: la graixonera, un púding d'ensaïmada, potent i delicat a la vegada, boníssim!!! Ens han quedat per a conèixer, però, el vi de Formentera (hi ha petites plantacions de ceps, i les dimensions de l'illa ens van despertar la curiositat per al vi fet allà, ben segur de produccions petitíssimes), els formatges... i segur que moltíssimes coses més. Això ens obliga, doncs, a pensar ja en tornar-hi.
Mentrestant, per als qui s'hi animin, un parell de recomanacions imprescindibles: les platges de Ses Illetes i Llevant (si fa vent a una, aneu cap a l'altra), i Es Caló, un raconet deliciós i tranquil·líssim. Segurament a l'estiu no deu ser exactament el mateix, però hi ha l'avantatge de poder gaudir plenament de la platja.
Era el nostre primer viatge a Formentera i ens ha enganxat. El lloc és fantàstic i la gent molt amable. I vam tenir relativament bon temps i ho vam aprofitar fent una capbussada a l'estil guiri en ple mes de març. Però podem dir que ho hem fet, que és del què es tractava!
Allà, avui dia, es viu del turisme, però la petjada agrícola, ramadera i pesquera encara és ben present. El centre de l'illa està dividit amb uns murs de pedra alts i amples i les dimensions d'aquestes parcel·les rectangulars són molt petites. Generalment no arriben a fer 100 x 100 metres.
Normalment hi ha plantat algun producte de secà (la gestió de l'aigua és, també allà, un tema delicat) i enmig de la parcel·la hi ha alguna figuera o algun ametller. I quan dic "alguna" vull dir això, ja que a vegades és una, dues o tres, però poques més. El què em va xocar més a mi és l'aprofitament del fruit que fan les figueres. Fan que les figueres s'extenguin en amplada i perquè les branques no toquin a terra tenen uns suports de fusta (altres branques tallades) de metre i mig d'alçada. D'aquesta manera el fruit és molt fàcil de collir i s'aprofita tot.
Us hi poso una foto perquè m'imagino que amb la descripció escrita no n'hi ha prou...Pel que fa a la gastronomia, sap greu dir-ho, però el viatge ha estat tant ràpid que gairebé ni hi ha hagut temps de descobrir-la. Peix fresc, sobrassada, flaó (un pastís de formatge i menta, abans típicament de Pasqua però actualment disponible tot l'any, per influència del turisme)... i una sorpresa: la graixonera, un púding d'ensaïmada, potent i delicat a la vegada, boníssim!!! Ens han quedat per a conèixer, però, el vi de Formentera (hi ha petites plantacions de ceps, i les dimensions de l'illa ens van despertar la curiositat per al vi fet allà, ben segur de produccions petitíssimes), els formatges... i segur que moltíssimes coses més. Això ens obliga, doncs, a pensar ja en tornar-hi.
Mentrestant, per als qui s'hi animin, un parell de recomanacions imprescindibles: les platges de Ses Illetes i Llevant (si fa vent a una, aneu cap a l'altra), i Es Caló, un raconet deliciós i tranquil·líssim. Segurament a l'estiu no deu ser exactament el mateix, però hi ha l'avantatge de poder gaudir plenament de la platja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada